La Torre Eterna Flamejant
dimarts 10 de febrer 2026La Torre Eterna Flamejant sempre ha estat allà.
Un far suspès sobre les Terres Execrades, aliena al temps i als regnes per igual, observant.
A Spellcaster va ser reconeguda per primera vegada: capaç d’infondre determinació o d’erosionar l’ànima a través de la frustració, d’alimentar els somnis… o de consumir-los completament.
No va ser mai un lloc.
Va ser una presència.
En aquest nou LP, l’últim Guardià de l’Última Llum de l’Alba és capturat, torturat i finalment assassinat per Akron.
La seva mort no és ràpida ni misericordiosa.
Amb la seva caiguda, la darrera barrera s’esfondra i el món queda completament consumit per les ombres.
No resta cap llum que s’hi pugui oposar.
Aleshores, la Torre intervé.
No actua com un déu, sinó com una cosa molt més perillosa: un mecanisme inevitable.
Un deus ex machina que no respon a pregàries, sinó a conseqüències.
És en aquest moment quan no crea un salvador adult ni un heroi conscient.
En el seu lloc, dóna forma a quelcom diferent:
Un infant adormit, suspès en un camp d’estasi, flotant al voltant de la Torre.
Un nou cicle i una reescriptura del destí.
