Les seves cicatrius són prova, la seva força la venjança del temps, i tot i que la resistència l’encadena, la seva determinació l'allibera.

Les seves cicatrius són prova, la seva força la venjança del temps, i tot i que la resistència l’encadena, la seva determinació l'allibera.

Antigament un home, l’Alric fou condemnat a la no-mort per Akron i lligat a la maledicció de Gorth. La mort li fou negada, però també la pau. El que va restar fou la resistència i la lenta corrupció d’una ànima incapaç de reposar.

Va vagar per les Terres Execrades mogut per un únic propòsit: la venjança. Entre ruïnes i desolació, l’odi el va sostenir allà on la vida ja no podia. La maledicció preservà el seu cos, però buidà quelcom més profund. Amb cada cicle que passava, la memòria es difuminava, la misericòrdia s’esllanguia i l’horitzó s’allunyava.

Va ser en aquest estat que va trobar l'Spellcaster.

Ara caminen junts, units per un mateix camí i per un enemic comú encara per enfrontar.

Però la no-mort no és una càrrega passiva. Rosega. Deforma. Erosiona el control.
El vincle el manté dret. No el governa.

La seva ment s’estreny. El seu horitzó s’esvaeix.

L'Spellcaster percep el canvi. Allò que un dia fou un home esdevé quelcom més fred, quelcom menys lligat a les conseqüències. En la seva recerca per saldar un greuge antic, l’Alric podria acabar convertint-se en una amenaça més gran que aquella que persegueix.

Ja no cerca justícia, ni equilibri, ni tan sols supervivència. Només cerca retribució, a qualsevol preu.

Ara és conegut com l’Amenaça d’Or Pàl·lid.